ATM
L’articulació temporomandibular (ATM) és l’articulació que existeix entre l’os temporal i mandibular.
Es tracta de dues articulacions, una a cada costat del crani, que funcionen sincronitzadament, sent una de les poques articulacions mòbils del crani.
CAUSES DE PROBLEMES EN L’ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR (ATM) 
Les persones poden serrar i rascar les dents sens ser conscients, aquesta parafunció s’anomena bruxisme. Això pot succeir durant el dia o durant la nit, encara que el bruxisme relacionat amb el son acostuma a esdevenir un dels principals problemes.
Els factors que influeixen en la seva aparició –causant dolor o no- varien d’una persona a una altra; els principals són:
- l’estrès
- les dents desalineades
- la postura de les dents
- la capacitat de relaxar-se
- la dieta
- hàbits de dormir
prémer les dents pot exercir una pressió sobre els músculs, teixits i altres estructures al voltant de la mandíbula. Els símptomes poden causar problemes a l’articulació temporomandibular (ATM).
El cruiximent de les dents pot desgastar-les i, a més, pot ser tat sorollós a la nit com per arribar a molestar el son del nostre companys de dormitori.
SIGNES I SIMPTOMES
- dentaris
- desgast de les dents (esmalt i dentina)
- erosions cervicals (desgast al coll de la dent)
- mobilitat dental
- fractures dentals
- sorolls oclusals
- hipersensibilitat dentària i pèrdua de l’esmalt del coll de les dents.
- Neuromusculars
- Cansament muscular
- Dolor muscular (a la cara, coll i esquena)
- Hipertròfia dels músculs maseters.
- Articulació Temporo Mandibular (ATM)
- Dolor articular
- Soroll articular
- Disfunció de l’ATM
- Oïda
- Dolor
- Tinitus (sensació de soroll a l’orella)
TRACTAMENT
Per evitar el deteriorament de les dents i l’articulació, habitualment s’utilitzen protectors bucals o fèrules de relaxació.
El tractament amb fèrules oclusals té diferent característiques favorables que el fan molt útil per molts trastorns de l’ATM. Donada que l’etiologia d’aquest trastorns és multifactorial i habitualment complexa, el tractament inicial ha de ser generalment reversible i no invasiu. Les fèrules si la fisioteràpia compleixen de forma excel·lent amb aquest requisit. El dispositiu més utilitzat per part de l’odontòleg general és la fèrula Michigan o fèrula de relaxació muscular, que és un dispositiu de resina, rígid, de cobertura total, és a dir, que cobreix totes les superfícies oclusals d’una arcada. El disseny de l’oclusió (esquena oclusal) es pretén desprogramar la musculatura.
Una fèrula d’aquestes característiques ajudarà a reduir el bruxisme de les dents. En algunes persones els símptomes desapareixen mentre utilitzen la fèrula, però aquest dolor torna quan deixen de portar-la, és a dir, perquè suspenen el tractament.