La lidocaïna compleix el seu efecte anestèsic en un temps de 2 a 5 minuts i té una durada de 1 a 2 hores aproximadament.

Un efecte de controvèrsia sobre l’ús dels anestèsics, és el fet de que alguns contenen “vasoconstrictors”, els quals produeixen la disminució del diàmetre dels vasos sanguinis, per poder així disminuir la velocitat de l’absorció de l’anestèsic local, reduint la quantitat necessària i el perill de toxicitat. Un dels vasoconstrictors més utilitzats és l’Adrenalina. El seu ús ha de ser moderat ja que una dosis excessiva podria produir complicacions, com taquicàrdia, hipertensió, debilitat i pal·lidesa. L’úter gravit, es presenta sensible als efectes de l’adrenalina més que altres òrgans, tot i així, l’adrenalina s’utilitza habitualment en altres mètodes anestèsics en obstetrícia, per la qual no està contraindicada en els tractaments odontològics.

• Quan consultar a l’odontòleg?

El millor moment per que una dona embarassada consulti a l’odontòleg és durant el segon trimestre de gestació.

Durant el primer trimestre no es recomanable ja que és e període de l’orogènesi, és a dir, la formació i desenvolupament de tots els òrgans del nadó, per la qual s’ha de tenir molt compte amb tots els fàrmacs administrats i els procediments realitzats per evitar qualsevol complicació.

Durant el tercer trimestre tampoc és recomanable, sobre tot si es tracta del final del mateix, ja que es pot presentar el que s’anomena “el síndrome de hipotensió supina”, el qual es refereix bàsicament a un col·lapse circulatori que pateixen algunes dones quan es col·loquen 

boca amunt.

No tinguis por i acudeix al dentista a fer-te una revisió per prevenir qualsevol imprevist dental. Consulta les teves preguntes i dubtes i cuida la teva salut i la del teu nadó.

Una mare sana és tradueix a un nadó sa!

L’halitosi, també coneguda com el mal alè, es defineix com el conjunt d’olors desagradables que provenen de la boca. És un problema que afecta una de cada dos persones.

Es considera un problema de caràcter social relacionat amb un higiene bucal deficient o amb malalties de la cavitat oral, encara que en ocasions poden ser una manifestació d’alguna altra patologia.

ORIGEN

En funció de l’origen, existeixen dos tipus d’halitosi

• Halitosi Oral: prové de la pròpia cavitat oral i es deu principalment a l’acumulació de biofilm oral (placa bacteriana) a la llengua. També pot ser causada per altres problemes periodontals, caries dentals, hàbit de fumar, entre d’altres.
• Halitosi extraoral: es deu principalment a trastorns sistemàtics, que poden ser del tracte respiratori, del sistema digestiu, així com malalties hepàtiques o renals.

CAUSES

Les causes poden ser patològiques o no patològiques:

No-patològiques

• Mal alè al matí
• Edat: la qualitat de l’alè canvia amb l’edat
• portador de pròtesis dentals
• Fàrmacs
• Hàbit tabàquic
• Períodes de dejú
• Aliments (ceba, all...)

Patològiques

• Malaltia periodontal
• Caries dental
• Higiene oral deficient
• Causes ulceratives 
• Infeccions víriques o bacterianes de faringe
• Necrosis per radioteràpia i quimioteràpia

TRACTAMENT

El tractament de l’halitosi oral està orientat a disminuir el nombre de bacteries productores del mal alè depositades sobre la llengua i a la bossa periodontal.

A nivell general, els protocols de tractament contemplen la realització d’un neteja dental professional i instruccions d’higiene oral que van des d'un correcte raspallat i neteja interproximal, a una neteja completa de la llengua (amb un netejador lingual acompanyat d’un col·lutori realitzant gàrgares)